Jordi Miralles, un forjador d’unitat, un constructor d’alternatives.

Avui ens ha deixat un amic, un company, algú que sabia escoltar i aconsellar. I, sobretot, ens deixa un home bo.

No han estat mesos fàcils. Des de final de juliol, després del coma, el Jordi va començar a deixar-nos. En moments tan convulsos com aquests l’hem trobat a faltar més que mai, com vam recordar en el míting final de la campanya del 27S.

En Jordi ha estat una figura cabdal en la construcció de la unitat de l’esquerra. Sense ell no hauria estat possible aquella EUiA i aquella Iniciativa que es tornaven a ajuntar després de la trencadissa de finals del 90. Aquella coalició que sumava per ser més útils a la societat. Ell va ser un forjador de la unitat.

Va ser també un exemple personal. Després del seu pas pel parlament va tornar a la seva plaça de carter, a Viladecans, des d’on va continuar pensant i actuant com l’home polític que era. I allà, al Baix Llobregat, en les seves estones, quan deixava de repartir cartes, va començar a forjar una candidatura unitària a la ciutat on vivia, a Castelldefels. Amb la Candela López van formar un equip que va permetre donar-li el tomb a Castelldefels i aconseguir una alcaldia per a la gent. Encara recordo el ple de constitució, en Jordi, des de la seva nova cadira de regidor, amb una brillant intervenció, endreçada, amb contingut, proposta i ideologia, definint què és el que volia per a la seva ciutat.

Avui, homes i dones com el Jordi són més necessaris que mai. Homes carregats d’experiència, d’intel·ligència i de molta fraternitat. Ja fa tres mesos que et trobem a faltar. Que la terra et sigui lleu amic.