Energia, vector de canvi

220px-Solarfabrik_Freiburg_3Aviat farà un any d’unes eleccions municipals que van canviar moltes coses. Des d’aleshores a Barcelona s’han captat una energia renovada i un projecte tan estratègic com el del Besòs. Tota època necessita grans idees, grans motors de canvi i una gran definició estratègica. Així ho va entendre un dels grans alcaldes de la ciutat de Barce-lona, Pasqual Maragall. En aquest article voldria fer una modesta contribució a la meva ciutat.

La visió i orientació que aquí es planteja és la de fer de Barcelona un exemple de la sostenibilitat. Els vectors de canvi són dos. L’energia per un costat. L’altre vector són les ganes de la gent de viure diferent. ¿De què es tracta? Tota societat s’articula al voltant del consum de l’energia. Fins ara, les fonts de l’energia estaven en mans d’uns quants. Combustibles fòssils o grans centres de producció elèctrica. Però l’aparició de les fonts renovables és un canvi de paradigma. Ara l’accés a l’energia pot ser de tots i per a tots. El salt tecnològic en els últims anys -reducció de costos en fotovoltaica del 80%- i l’increment del preu de l’electricitat -ha arribat a pujar el 60% respecte a l’inici de la crisi- encara ho canvia tot més. En paral·lel, són molts els sectors que articulen i construeixen. Des d’una cooperativa de consum com Som Energia fins a la denúncia de la Pimec de tenir l’electricitat més cara, una cosa que afecta la competitivitat de les nostres empreses. Però les barreres per a l’estalvi, l’eficiència i l’impuls de les energies renovables es mantenen; barreres legislatives, polítiques o la simple inacció.

És aquí on el lideratge d’una Administració decidida pot ser revolucionari. Ho han fet altres. Com a simples ciutadans podríem anar a un centre de referència. Allà podríem exposar les nostres necessitats energètiques i les nostres potencialitats. Les empreses, de forma cooperativa, ens podrien oferir el projecte de rehabilitació energètica, amb impuls de l’autoconsum i amb millores tèrmiques i d’habitabilitat. El finançament dels projectes podria venir de l’estalvi energètic. Amb les reduccions de consum o la producció elèctrica podríem finançar els projectes. Podria haver-hi fons que permetessin la mobilització de part de l’estalvi cap a la reconversió verda de la ciutat. I les administracions, amb un nou operador energètic, i atenent al principi de proximitat entre producció i consum, podrien comprometre’s a contractar l’energia sobrant.

D’aquesta manera es podria reduir l’empremta ecològica i apoderar la ciutadania com a prosumidors (consumidors i productors a la vegada). Permetríem que el sector de la construcció encarés un procés de reconversió industrial potent, començant a bascular cap a la rehabilitació, en una realitat urbana que no pot créixer però sí canviar. Naixeria una indústria auxiliar potent i que no es pot deslocalitzar, generant així llocs de treball. Empreses sovint massa petites començarien a col·laborar, agafant grandària i volum. Reduiríem la factura energètica i el preu de l’electricitat. Evitaríem les grans pèrdues en el transport de l’electricitat. Es podria millorar la qualitat de l’aire. I milloraríem en qualitat de vida. Faríem la ciutat una mica més nostra.

No es tracta d’inventar res de nou, sinó de portar les millors pràctiques. Tres són els exemples a seguir. Copenhaguen, la capital verda del nord d’Europa, ha establert l’objectiu d’arribar al 100% i convertir-se en la primera capital de carboni neutral per a l’any 2025. En les seves instal·lacions eòliques participa el moviment veïnal. Una altra experiència és la d’Hamburg, de dimensions similars a Barcelona, on s’estableix una estratègia en matèria de mobilitat i on això s’acompanya d’un clúster potent en el sector vinculat a les renovables. I la tercera és Friburg, líder en multitud d’aspectes i on destaca la seva estratègia d’estalvi, eficiència i mobilitat sostenible.

L’energia és per on han passat moltes de les relacions humanes, socials, industrials… i avui vivim un canvi tecnològic que permet -si la legislació i els poders hi ajuden i no ho impossibiliten- un model de generació distribuïda, democràtica, amb valor afegit, de tots i per a tots. Tenim fortaleses extraordinàries per fer-ho: un clima privilegiat; les ganes de la gent i de cada vegada més sectors econòmics; un preu de l’electricitat dels més elevats d’Europa; professionals i universitats preparades. I ara necessitem l’audàcia i la visió necessàries per fer-ho realitat.

La proposta no només és pintar de verd. La proposta és fer de la ciutat i de la seva gent, de les ganes de viure diferent i de l’evolució tecnològica de les energies renovables un gran vector de canvi de la societat. Una ciutat a l’abast de tothom i on millori la vida per a tothom.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s